Llima

Una llima, és un eina manual, emprada per ferrers i mecànics per a rebaixar, allisar i polir diversos metalls. (Les màquines llimadores porten llimes especials que són les eines que efectuen la llimada).

Consisteix en una barra d'acer, endurida per tremp, que té diverses característiques que són definides a continuació:

• La forma ens indica quina secció té la llima: Solen ser

• Planes: De secció rectangular.

• Rodones: De secció circular.

• Mitges-canyes: Secció de segment circular.

• Triangulars: La secció és un triangle equilàter.

• Quadrades: De secció quadrada.

• La mida que es refereix a la llargada de la zona dentada. Encara avui en dia es dóna en polzades (1 polzada = 25,4 mm) Solen tenir entre 4 i 16 polzades, més grans són molt poc manejables.

• El picat, que és la rugositat i que és constituït per les dents o entalles de la llima. Pot ser senzill o doble.

El senzill s'empra per a llimes que treballin metalls tous (plom, alumini, etc.), o plàstic.

El picat doble consisteix a realitzar un segon picat transversal de poca fondària, que millora les condicions de treball quan els materials llimats són més durs.

Del picat depèn la rugositat. Les llimes amb dents grosses, en diem bastes, amb dents més petites, en diem entre-fines i quan el dentat és molt petit, es diuen fines. per donar una idea, els picats poden anar des de 15 a 1500 dents per cm².