Procés tecnológic : Recerca d’informació

Quan i on es va construir la primera grúa i qui la va dissenyar.

Una grua és una màquina d'elevació de moviment discontinu destinat a elevar i distribuir càrregues en l'espai suspeses d'un ganxo. En general són enginys que disposen de politges acanalades, contrapesos, mecanismes simples, etc. per crear avantatge mecànic i aconseguir moure grans càrregues. Existeixen molts tipus de grues, adaptades a propòsits específics. Les mides s'estenen des dels pont grua usats en l'interior dels tallers, grues torres usades per a construir edificis alts, fins a les grues flotants, usades per construir aparells d'oli i per rescatar vaixells encallats.

Les primeres grues van ser inventades en l'antiga Grècia, accionades per homes o animals, s'utilitzaven principalment per a la construcció d'edificis alts. Posteriorment, van desenvolupar grues més grans utilitzant corrioles per a permetre l'elevació de grans pesos. A l'alta edat mitjana van ser utilitzades en els ports i drassanes per a l'estiba i construcció dels vaixells. Algunes d'elles van ser construïdes ancorades a torres de pedra per donar estabilitat addicional.

Les primeres grues es van construir de fusta, però des de l'arribada de la revolcució industrial els materials més utilitzats són el ferro colat i l'acer. La primera energía mecánica va ser proporcionada per una màquina de vapor al segle XVIII.

Les grues modernes utilitzen generalment els motors de combustió interna, elèctrics o hidràulics per a proporcionar forces molt més grans, encara que les grues manuals encara s'utilitzen en els petits treballs o on és poc rendible disposar d'energia.

La grua, la va inventar Aristòtil, ell va ser un filòsof de l'Antiga Grècia. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. La seva lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu durant gairebé 2.000 anys, fins ben entrat el segle XVI.

Aristòtil va dominar el coneixement de la seva època, des de la filosofía a la biologia, des de les matemàtiques fins a la psicologia. No sols va estudiar gairebé tots els àmbits del coneixement existents en el seu temps, sinó que, a més, va fer contribucions significatives en la majoria d'aquests.

Dins l'àmbit de la ciència, Aristòtil va estudiar anatomia, astronomia, economia, embriologia, geografia, geologia, meteorologia, física i zoologia. Dins la filosofia, va escriure sobre estètica, ètica, govern, metafísica, política, psicologia, retòrica i tecnologia. També va estudiar sobre l'educació de les persones, els costums estrangers, la literatura i la poesia. Les seves obres constitueixen una enciclopèdia virtual dels coneixements grecs. S'ha suggerit que Aristòtil va ser, probablement, l'última persona que sabia tot el que podia ser conegut en el seu temps.